dilluns, 5 de desembre del 2011

SENSE PONT, I UN DISSABTE D'ALLÓ INTERESANT!!!

Hola seguidors, a la nostra escola,  (escola gavina ). No hi fem pont per que la cooperativa no ens ha deixat fer-lo, mes igual. Però que tensió demà tenim un control sobre problemes espere que hem surt-hi d'alló més bé.
Jo vos vaig a contar un poc el meu dissabte:
El dissabte pel matí, sobre les 08:00  hem vaig alçar. Sense despertar a mon pare hem vaig fer el desdijuni i hem vaig dutxar.Despres de dutxar-me, vaig despertar a mon pare, i molt ràpid ens vam vestir.
Despres el meu pare hem dugué a la perruqueria de la meua tia, per que?, doncs molt ràpid vos ho conté, el dissabte era un dia especial per que la meva tia (Alícia) es casaba! La meva tia (Anna) hem feu el cabell rulat i sabeu que? També hem feu serrell, ja no sóc la mateixa d'abans en el físic no de caràcter. Doncs anem al que estàvem, la meua altra tia (Mari) me ha arreplegat de la perruqueria i m'ha portat ha ma casa de Riba-Roja, jo me he arreglat ja per anar a la cerimònia, elles s'han maquillat un poc.
Quan hem arribat on es casaben no hi era ningú fins que han anat arribant els conividats, jo feia de fotografa era la que feia quasi totes les fotos.
A l'estona ens hem anat cap al restaurant on dinariem, el menjar estaba molt bó, despres del postre va i damunt ve el patís de nuvis, estava tan plena que ja no podia més, encara que vaig fer un esforç per prendre un trosset menudet.
La meua tia habia triat un restaurant-hotel per ha quan se nanarem tots ells dormiren, i feren la nit de nuvis, quan ja hi eren les 19:00 del vespre o millor dit cap a la nit, la majoria de convidats hem pujat a la seva habitació, hem estat allí una estona ben gran, jo encara no havia sopat, i quan ja era tardet he sopat un sandwich igualment també com hem feia mal la gola s'he m'havia passat la fam.
Encontes de dormir en casa de Riba-Roja, vaig dormir a ca els meus iaios, i aixís pel matí podriem arreplegar la motxilla de la perruqueria que m'havia oblidat allí.
Espere que vos haja agradat el emu dissabte tan especial.

Sofia Saez Garcia de Quiros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada