dimecres, 28 de desembre del 2011

UN SOPAR D'ALLÒ MÉS BÓ


Imatge sobre un sopar de Nadal.

El dia 27 de desembre, ma mare va fer un sopar amb tots els seus cosins, que feia 3 o més anys que no els veia. El sopar començava des de les set de la vesprada, fins a que se n'anaren. Ja eren les set i jo, estava extranyada perque no venien, però de sobte, van tocar a la porta!!!, però era el meu tio, no era un cosí de ma mare. Aleshores com varem vore que no venien la meua cosina i jo, se n'anarem al videoclub a tornar una pel·lícula que haviem llogat,  que si no la tornavem, ens farien pagar, aleshores, anarem i la tornarem. Després tornarem del videoclub a casa, i quan arribarem a ma casa, vaig sentir a ma mare parlant per el mòbil amb una cosina, Mariló, que deien que s'havien perdut, aleshores, ma mare va eixir al carrer a buscar-los, i els va trobar, ja eren uns!!! Als deu minuts de que arribaren la família de Mariló, els seus filla i l'home, va arribar una altra cosina, la Empar, amb els seu home Fran. A la mitja hora van arribar la família de Carles, els seus dos fills, i la dona. Aleshores varem començar a sopar encara que faltava un xiquet, però com anava a vindre a les deu, ja soparia ell per el seu compte i nosaltres per el nostre. Varem sopar pizza, truita, papes, i embutit. Quan ja tots haviem acabat de sopar, pujarem a la meua habitació a jagar. Varem decidir jugar a l'amagatall, aleshores per a saber qui pagava, varem fer-ho a sorts, i sabeu a qui li va tocar pagar, doncs a miii. Després d'haver contat fins a cent vaig pillar a Unai. I Unai després d'haver contat fins a cent va pillar a... així succecivament fins que va vindre el xiquet que faltava per vindre. Ell, va sopar i tot, i nosaltres ja pararem de jugar a l'amagatall, aleshores, canviarem a jugar a parlar. Varem parlar sobre els novios i les novies, sobre qui tenia reds socials, i després, van començar a obrir calaixos, i en un es van trobar roba personal!! I així vam jugar fins que se'n va anar una xiquet, Pere, que tots ens vam acomiadar. Quan se n'anà, els pares ens digueren, baixeu al menjador que anem a posar un vodeo de quan nosaltres erem xicotets! Aleshores, baixarem i varem vore el video, a mi em va agradar, la única cosa que no em va agradar, es que jo estava al costat de ma mare, aleshores cada vegada que apareixia ella, cridava molt, i jo no podia sentir bé el video. Finalment, es va acabar el video, i se n'anaren tots a sa casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada